ENTREVISTES < tornar

José Merino és un home conegut i estimat dins de la Unió Esportiva Quart, ja que porta molts anys lligat com entrenador a l’entitat. Aquesta temporada que s’ha acabat, ha estat entrenador d’un dels equips alevins de primera divisió i també ha estat al capdavant del Juvenil B, format per jugadors de primer any a la categoria.

Nascut a Madrid el 1958, va arribar a les comarques gironines quan tenia deu anys i aviat es va involucrar amb el món del futbol. Va jugar amb l’equip del seu col·legi, el José Antonio, per després militar en el Bescanó i el Vila-roja abans de fitxar pel juvenil del Girona. Després, va jugar amb diversos equips de regional com el Cassà, el Vila-roja, el Torroella, el Vilademat, l’Albons, l’Estartit o el Ventalló.

 

-Tenia fama de ser un jugador de caràcter.

En tenia i en tenia molt. Era un jugador agressiu, m’agradava molt el contacte amb el rival, manar en el partit, portar el joc, està damunt del rival, vaja que no en deixava passar ni una.

 

- De què jugava?

Bàsicament sempre per la banda. Vaig jugar d’extrem, d’interior i de lateral, sempre segons les necessitats que tenien els entrenadors. Jo assumia el que em demanaven i al llarg dels anys em van demanar coses diferents, però sempre jugant per la banda.

 

-Era un jugador golejador?

No, vaig fer gols, però no em podia considerar un golejador. Sí que en canvi era una bon passador, vaig donar molts de gols als companys.

 

-Des de molt jove es va dedicar a entrenar. Com és que va plantejar-s’ho?

De fet era molt jovenent i encara jugava, però a Vila-roja m’ho van proposar i vaig decidir acceptar perquè el que més m’agrada és el futbol. M’agradava veure els entrenaments i quan m’ho van oferir, no vaig tenir cap problema quan em van proposar agafar un equip. Aquest va ser el meu aprenentatge, ensenyar el que havia aprés dels meus entrenadors. Així, ensenyant, vaig aprendre a fer d’entrenador.

 

-Ha canviat molt la funció de l’entrenador?

Sí, moltíssim. Les exigències  de l’actualitat manen i ens és necessari estar al cas de tot. Cal estudiar contínuament perquè cada dia s’avança. Veure què fan els altres entrenadors i aplicar els nous coneixements. També cal estar al dia del que fan els equips equips grans, com projecten el seu futbol. Això ens obliga a estar desperts, captar tot el que arriba de nou per aprendre i aplicar-ho en els entrenaments. Cada dia s’aprèn, perquè encara que es digui que en el futbol està tot inventat, no és així ni de bon tros. Cada dia s’aprenen coses  noves.

 

-Es juga com s’entrena i s’entrena de la manera que un havia estat jugador?

Home, si has estat un jugador agressiu futbolísticament, això es transmet a l’hora d’entrenar. Futbolísticament intents, això és el que intento transmetre als nanos. Fer una fusió del vell i del que ens arriba de nou. Però no puc deixar mai de banda el meu caràcter competitiu, però sense deixar de banda fer-ho de manera moderna i actual al nivell de les exigències que té el futbol actual. I entenen que les categories, com els alevins, són bàsicament de formació.

 

-Ha entrenat nens i adults. D’alevins a regional, en equips com el Santa Llogaia o el Vila-roja entre d’altres. Què s’estima més?

Em trobo molt més a gust amb els alevins, que no pas amb jugadors adults. Els crios són el futur del futbol, venen a entrenar amb ganes d’aprendre i són com esponges.

Els nanos són el futur del futbol i, a diferència dels grans que ja tenen el seu caràcter format, són més fàcil de modelar, perquè tenen una gran curiositat per aprendre. I això és nota en els entrenaments. En canvi els grans són complicats, es xoca, hi ha molts entrenadors vocacionals. No és fàcil entrenar equips grans i admiro als entrenadors que se sacrifiquen per aquests equips. 

 

-Quan i com va arribar a la Unió Esportiva Quart?

Fa nou anys que hi estic lligat d’una manera o altra al club. Em va venir a buscar l’anterior president, en Josep Ribot, i al llarg dels anys sempre m’hi he sentit ben tractat i molt a gust.

 

-Què en pensa del club, de la manera com es porta, dels equips que hi ha...

S’han fet força coses bé i cal tenir paciència per no cometre errors, però poc a poc es van assolint grans reptes i si tenim un punt de tranquil·litat podrem arribar allà on vulguem.

 

-Han passat molts jugadors per les seves mans. Digui’m quins recorda.

És complicat perquè han estat molts. Recordo en De Quintana, en Gallego o en Martí i dels més actuals, en Jofre.

 

-Què n’espera dels equips als quals li toca dirigir?

El que vull és preparar els jugadors, millorar-los físicament i tàcticament, però el que més important és la vessant humana. Formar persones és una de les feines que no es veu, però que estem fent.

 

-Com veu actualment el club.

Estem creixent i sempre hi ha coses per millorar. Una de les coses que trobo a faltar és una renovació de les instal·lacions, però tinc entès que finalment aquest tema es podrà desencallar.

 

-Cada anys s’enfronta a un munt d’equips. Quins són els enfrontament que espera amb més ganes?

Enganyaria si no digués que jugar contra el Girona.

 

-Quins reptes s’ha de plantejar el club en les categories de futbol base’

Fins a alevins i infantils el futbol és bàsicament formació, però no es pot oblidar que hi ha la voluntat d’assolir categories altes, que després cal defensar. Jo crec que en la justa mesura hem de buscar l’ascens en alguns categories i mantenir el nivell en les de formació.

 

-I el primer equip. Està bé a segona catalana?

 

Jo crec que sí, però també hi ha reptes en aquest sentit. Estaria molt bé que la plantilla del primer equip algun dia estigués formada en un setanta o vuitanta per cent amb jugadors que s’hagin fet al club.

FOTOS 14-03-2019 Classificats per la 2a Fase de la DANONE CUP > Veure totes les fotos
VIDEOS
16-03-2015 Reportatge UE QUART > Veure totes les videos
NOTICIES 09-04-2019 TOTS SOM UN EQUIP La Federació Catalana de Futbol ha presentat la ... > Veure totes les noticies